Orientacions per al professorat


Aquesta és una adaptació de la pràctica clàssica de detecció de midó amb lugol. En aquesta ocasió la farem servir plantejant una situació context amb un problema de partida i utilitzant materials que qualsevol alumne/a té al seu abast, perquè la puguin aplicar si volen després a casa seva.
Temporalització: 1 sessió
Agrupament: Per parelles
La taula de resultats també és pot fer, en comptes de amb dues lectures separades per un lapse de temps, amb els resultats de cada grup i d'aquesta manera introduir el concepte de rèplica.

Guió per a l'alumnat



1.Introducció

Bon dia a tothom!! Avui ens posarem en la pell d'uns tècnics de salut alimentària que volen investigar si una sèrie d'aliments, de suposat origen animal ho són realment o no.
Si recordeu, el midó és una de les principals molècules de reserva energètica que utilitzen els vegetals i no els animals, que fan servir una altra molècula, el glicògen.
El midó reacciona químicament amb el iode produïnt un canvi de color molt potent. Quan el iode reacciona amb substàncies que contenen midó es produeix un canvi de color que podem observar com un canvi a color blau molt fosc o negre.
Nosaltres podem aprofitar aquesta característica per determinar si determinats aliments contenen midó o no, ja que quan hi hagi midó observarem un canvi de color molt aparent, mentre que quan no n'hi hagi, el color de la solució de iode que fem servir no variarà.

2.Problema

Tenim una sèrie de mostres de pernil dolç per les quals volem comprovar si tot el contingut és pernil dolç (origen animal, porcí) o si han estat preparades amb productes alimentaris d'origen vegetal (més barats)com ara fècula de patata.

3.Hipòtesi

La nostra hipòtesi de treball serà que si els aliments contenen productes d'origen vegetal reaccionaran amb una solució de iode i si no és així no reaccionaran pas i no observarem cap canvi de coloració.

4.Disseny de l'experiment

Materials necessaris per a fer la pràctica, en llista de punts.

4.1.Material

  • Pernil dolç marca A
  • Pernil dolç marca B
  • Pernil dolç marca C
  • Arròs(control positiu)
  • Carn crua de porc (control negatiu)
  • Plaques petri per dipositar cada mostra per separat
  • Betadine (solució iodada que ens servirà per provocar la reacció química)
  • Tissores per tallar mostres

4.2.Procediment

  1. Preparar una mostra de cada tipus de pernil i dipositar-la en plaques petri individuals
  2. Preparar les mostres control (patata i carn de porc) i dipositar-les en plaques petri individuals.
  3. Posar una gota de betadine sobre cada mostra
  4. Fer una primera lectura dels resultats
  5. Incubar 5 minuts a temperatura ambient
  6. Fer la segona lectura dels resultats

5.Resultats


Lectura 1
Lectura 2
Control -


Control +


Pernil A


Pernil B


Pernil C



P7050154.JPGP7050160.JPG



Cal anotar a la taula si la reacció ha estat positiva (+) o negativa (-) comparant el color de la mostra amb els dels dos controls

6.Conclusions

A les conclusions haureu d'analitzar si totes les mostres de pernil dolç eren d'origen animal o contenien midó i, per tant, havien estat "adulterades" amb altres productes.
Per fer-ho haureu d'analitzar les dades que haureu posat a la taula de resultats. Unes pistes per ajudar a pensar....
Què significa que la mostra hagi canviat de color?
Quins organismes utilitzen el midó com a molècula de reserva?
Què ens diu una reacció postiva al midó respecte del contingut de midó de la mostra?

Referències


http://weblog.maimonides.edu/biologia/archives/TP1e.pdf
http://centros5.pntic.mec.es/ies.victoria.kent/Rincon-C/Practica/PR-29.htm

Discussió


Subject Author Replies Views Last Message
No Comments


Editors